FI

Hui és l'últim dia de classe i l'última entrada d'aquest bloc, per això vull dedicar aquesta entra, a una reflexió sobre aquesta assignatura. Em sent molt afortunada del professor que he tingut, perquè realment puc dir que he après i no memoritzat una assignatura. Espere trobar-me amb més docents així en aquests dos anys que em queden de carrera i sobretot .. Espere el dia de demà poder ensenyar a si de bé als meus alumnes i que mai s'obliden del que han après!


Deixant de banda aquesta petita reflexió. La classe d'ara l'hem dedicat a repassar l'últim examen de la asigantura, espere que em isca bé! Perquè per molt bon mestre que tinguis, les inseguretats són d'una mateixa i jo per desgràcia tinc moltes!









Fins la pròxima! Qui sap .. el mateix torne per ací!


Gràcies per tot Juanfran

Carnívors, herbívors i omnívors.

Quin aspectes de la morfología poden indicar-nos el tipus d''aliment i hàbits alimentaris dels animals?

CARNÍVORS

- Dents ben afilitats

HERBÍVORS

- Dents com el caballs, vedelles,dromedaris... dent tipo mortes. rumiants, les llavors les maxaquen.

OMNÍVORS

Voltor

- Ungles
- carnívor

Cérvol

- cornamenta te que vore en l'emparellament
- no te dents afilades, perquè es herbívor.

 Òs formiguer

-  boca allargada, és lo que le permet menjar formigues
- Carnívor

 Guepard

- correr per a caçar
- carnívor
- orelles per a estar alerta

Pardal campinter

- carnívor ( menja cucs)

Llebre

- corre que se les trau.
- Les orelles i el nas ho tenen molt fi.
- la oïda per escapar dels depredadors i l'olfacte per trobar aliment.
- herbívor

Mussol

- caçador
- pel dia dorm i de nit caça ratolins.
- La vista noctura la te molt fina.

Topo

- omnívor
- cucs

 Llop

-  carnívor
- caçador

 Ratapenada

- ones que detenten la posició dels animal y lo que siga..



Interactuen uns en altres de diferents maneres, per la supervivència. relacions trofiques?

Cadenes trofiques



Per que coexisteixen tantes estratègies diferents per realitzar una mateixa funció?
com cada vegada determinades coses escassegen tenen que buscar estratègies per a poder sobreviure.

A principis de segle XVIII unes papallones eres blaquetes, pero cada vega hi habian mes exemplars de color fosc... i al final eres totes carbonera ( Color fosc). El motiu va ser la revolució industrial, va enfosquir els edificis, les plantes, i clar front un fondo fosc, la papallona de color clar estava més exposada als depredadors, pero abans d'aço les que estaven esposades eren les fosques.

Aplicacions molt interessants per al mòbil:

- Doodle.. foto de qualsevòl animal y te diu qui es.
- pl@ntnet. herbes, arbutos i abres

Les plantes

Com sabem que el pes de l'arbre prové (  si més no, la gran majoria) del co2 del l'aire?

- Sense Co2 no hi ha abre, no hi ha pes..si no tinc el c02 no vaig a poder fer la estructura d'una planta. Podem saber-ho perquè no estarà fent la fotosintesis.. Co2+H2o+sals+Hidrats de carboni+o2(El exogen s'en va) +proteïnes..

Reproducció de les plantes:

- Asexual

- Sexual

Anem a centrar-nos en la sexual, les plantes son hermafrodites. Les plantes busquen de algú que les fecunde. Quan parlem de reproducció sexual, estem parlant de pol·linització. la pol·linització pot ser o bé per: Animals, insectes o l'aire. Per atraure als animals i que estos aquest la polinitzen utilitzen unes estrategies com per exemple les flors que tenen colors vius i intensos per a que el insectes propicien la polinització.

La fecundació de una planta és de la seguent forma:

Antera, pol·len,estigma, estil, ovaris, òvul, òvul fecundat i fruit.

Podem fecundar com he comentat anteriorment:

- L'aire

- Els insectes

- Els animals

Com a curiositat el pol·len  pot fecundar una altra especie, per aixo hi han tantes flors

Estretegies que tenen les plantes pera reproduir-se i distribuir les seues llavors

- Unes cauen com si tinguessin un paracaigudes:

- Altres agarran-se als animals ( agarrapuntxes)

Els cocos i les  podem surar i desplazar-se a altres llocs i impedir que el depredadors es mengen les llavors.

Curiositat

Perquè el platan no te llavors?

Resposta:

Ací teniu un breu resum de idees principals que hem tractat en aquest post:

1. Fotosistesis

2. Reproducció- sexual

3. Pol.linització

4. Germinació d'una nova planta

Llúdria

Com van els experiments?

Hui han passat dos dies i ja es pot observar que en la lletuga que hem decidit no regar, esta dèbil i no té pinta de durar molt, mentre que l'altra està bastant bé. D'altra banda les lentilles, una està normal i ja comença a germinar i l'altra sembla que també.

A l'entrada anterior no vaig comentar un tercer experiment i consta d'humitejar una baieta i ficar-la dins d'una funda de plàstic, li realitzem amb les grapes com uns carrils i en cada un, posem una llegum.

Aquesta foto és del primer dia

Llegums que hem utilitzat:

- Arròs

- Cigrons

- Llenties

- Soja

- fesols

De moment no s'aprecia cap avanç. Encara que l'arròs podem veure clarament que es comença a podrir.

Experiment

La pràctica que realitzarem hui, anem a endevinar que coses necessiten les plantes per créixer.
El que necessiten és:

- Llum
- Aigua
- Aire

Anem a realitzar dos experiments. En un plantarem dues fulles de lletuga i un ho anem a regar i l'altre no. Ja veurem que és el que passa! Creieu que creixerà o que pel contrari morirà ?. En el segon experiment plantarem lentilles. Però, un dels pots no rebrà llum i l'altre si. Que li passa a una planta si no li dóna la llum, però si la regues ?. Doncs tots aquests dubtes, les resoldrem el proper dia de classe, que serà quan vegem el progrés.

Com fer el expriment:

Vídeo de com plantar les lentilles:

Fins el dia 18 mirarem que ha passat en una o en l'altra.

Funcions dels éssers vius

Este curt ens fa reflexionar sobre la discapacitat i les idees prejutjades al respecte. En el curt el xiquet rebutja al gosset per la seua carència, però aviat s'adona que això no representa un handicap per a ell, ja que gaudeix de la vida corrent i jugant, tot el contrari al que li passa a ell, que està enfadat i no vol sortir de casa. L'actitud que s'observa en el gosset serà la clau que l'ajudarà a "canviar la seva mirada" per una més positiva.

El curt tracta temes d'acceptació, perquè qui no es vol tal com és, amb les seues virtuts i els seus defectes, tampoc podrà acceptar els altres. La ira o la tristesa que pot arribar a sentir el nen en el curt són fases habituals del dol cap a l'acceptació d'una discapacidad.La acceptació és una forma de creixement personal, per transformar la nostra vida.

 Les característiques pròpies dels éssers vius. És a dir, el que tenim en comú els éssers vius: naixem, creixem, ens relacionem, ens reproduïm i morim.

Les funcions vitals són:

Nutrició

Aporta les substancies que el cos necessita per créixer i desenvolupar-se. Els sistemes que duen a terme aquesta funció són:

- El Sistema digestiu,repiratori,excretor i circulatori

Relació

Consisteix a captar estímuls de l'exterior i aportar les respostes adequades.

En aquesta funció, hi intervenen:

- El  sistema nerviós i l'aparell locomotor

 Reproducció

Permet assegurar la continuïtat de l´especie mitjançant la formació de nous éssers humans.

En aquesta funció, hi intervé:

- El sistema reproductor.